La psicologia de l’educació va sorgir al segle XX. Aquesta va sorgir com una disciplina important per la investigació educativa.
Existeixen 3 trets importants: un reconeixement per profunditzar en l’educació general, aceptar nous conceptes, canvi de perspectiva de le PE.
En la psicologia de l’educació hi han diverses tendencies explicatives
La narrativa és el gènere que inclou els textos literaris que expliquen una història de ficció, ja sigui basada en fets reals, sigui imaginària o fantàstica. En l’època antiga les narracions èpiques s’escrivien preferentment en vers (poesia èpica). En són exemples les grans epopeies gregues i llatines (la Ilíada, l’Odissea i l’Eneida). En l’actualitat les narracions s’escriuen en prosa.
Dins la narrativa cal destacar la narrativa popular, formada per relats anònims antics que s’han transmès oralment de generació en generació.
La narrativa des d’una perspectiva analítica i metodològica demostra que la dimensió ètica en el discurs literari està feta de valors i d’accions moralment, orientades, articulades entorn a l’elecció de valors, a l’acció moral, a les problemàtiques morals, a les imatges del món i a les aspiracions ètiques.
Per exemple hi ha una llista de llibres de lectura obligatòria de literatura infantil i juvenil, prescrites pel professorat de l’estat espanyol, en Primària (2n i 3r cicle) i en l’ESO, amb l’objectiu d’analitzar quantitativa i qualitativament la configuració narrativa de l’ètica; de comprovar si reflecteix els sistemes de valors vigents en les societats econòmica i tecnològicament desenvolupades (tardomodernas), de constatar la correspondència amb els valors específics i bàsics establerts per la legislació educativa, i de verificar la validesa del model.
La primera teoria és la piràmide de Maslow, formula en la seva teoria una jerarquia de necessitats humanes i defensa que a mesura que se satisfan les necessitats més bàsiques, els éssers humans desenvolupen necessitats i desitjos més elevats.
La següent i segona teoria és la de Motivació-Higiene d’Herzberg, va ser un psicòleg que es va convertir en un dels homes més influents en la gestió administrativa d’empreses, proposava la teoria dels dos factors o coneguda també com la teoria de la motivació i la higiene. Segons aquesta teoria les persones estan influenciades per dos factors:
I per últim la teoria X i la teoria Y de McGregors, és una teoria que té una àmplia difusió en l’empresa. La teoria X suposo que els éssers humans són mandrosos i han de ser motivats a través del càstig i que eviten les responsabilitats.
La teoria Y suposa que l’esforç és una cosa natural en la feina i que el compromís amb els objectius suposa una recompensa i, que els éssers humans tendeixen a buscar responsabilitats.
Jo escolleixo la teoria de Herzberg:
Com bé he dit abans, la teoria de Herzberg formula en la seva teoria.
Jo penso que aquesta és la que més s’adapta, ja que sense satisfacció després d’una acció dificilment hi ha motivació per seguir.
Primer que tot, definiré el que és per mi el terme intel·ligència, jo penso que és la capacitat que tenim els éssers humans per aprendre, entendre i raonar les diferents realitats de la vida.
A l’hora de realitzar els tests, tenia present acabar-los per la curiositat de saber els resultats, el d’intel·ligència clàssic no m’ha cridat gaire l’atenció, ja que trobo que amb un test d’aquest tipus, el qual he trobat força abstracte, no es pot saber del cert la intel·ligència d’una persona.
En canvi al test d’intel·ligències múltiples li he trobat més sentit a les preguntes i a mesura que el feia entenia el que preguntava i perquè m’ho preguntava. En aquest test m’he sentit millor a l’hora de fer-lo, ja que li he trobat més sentit.
El test que penso que s’apropa més a mesurar la meva intel·ligència és el de les intel·ligències múltiples perquè el de la clàssica tan sols és un número i les preguntes que feia semblaven de logico-matemàtica i crec que d’aquesta forma no es pot saber al cent per cent quin tipus d’intel·ligència predominem.
Crec que ambdós testos no tenen el mateix concepte d’intelgiencia, ja que el clàssic engloba tot en una mateixa en canvi el de les intel·ligències múltiples classifica una mica més la intel·ligència de cadascú.
Penso que un test d’aquest tipus per l’alumnat seria negatiu, ja que un infant en cas de fer-lo i veure que no té una bona puntuació, per exemple, amb intel·ligència musical es deixaria anar, ja que podria pensar que per aquella assignatura no val, i això no és cert, ja que tothom pot tenir més o menys facilitats però amb esforç i treball tot es pot aconseguir i un test no pot derrotar mentalment a un infant.
Com a futur mestre penso que aquests tests poden servir per saber en què pot tenir més facilitats i més dificultats un infant i d’aquesta manera treballar-ho, la part negativa és que amb un test no n’hi ha suficient. Ja que s’haurien de fer molt testos en dies diferents, perquè pot ser que un infant el contesti un dia el qual està desanimat i canviï els resultats i col·loquem a aquell infant en un lloc que no li pertoca.
Per tant jo penso que aquest tipus de testos, són més aviats negatius que positius per als infants.
Avui, entre tots els membres del meu grup, hem tingut un petit debat sobre quines són les característiques que ha de tenir una activitat per a treballar l’aprenentatge col·laboratiu. Desprès d’enraonar molt, hem obtingut aquestes conclusions.
Primer de tot s’ha de tenir molt clar qué algú ha de tenir una mica més de poder que els altres a l’hora de prendre decisions dins del treball, però aquest ha de treballar igual que la resta.
També hem de tenir en compte la distribució de la feina, ja que tothom ha de treballar igual, però també s’ha de mirar quines qualitats bones té cadascú per tal de poder aprofitar-les i distribuir-les correctament.
Desprès de repartir les tasques hem de fixar uns objectius, tant individuals com col·lectius per tal de poder anar avançant en la feina. Hem de fer un seguiment proper de cada grup de treball, donant-los-hi indicacions i ajuda cada cop que la necessitin.
Els membres del grup han de tenir una bona iniciativa per a treballar en grup i ajudar-se entre ells, ja que s’hauran de prendre decisions comunes pel bé del grup. Han d’entendre que s’han de respectar les diferents opinions dels participans del grup i hi ha d’haver una bona cumunicació entre ells.
Finalment cal motivació a l’hora d’iniciar el projecte, ja que sinó no sortirà be el treball. Cal analitzar bé els resultats, en que hem encertat i en que hem fallat, aprendre dels errors i treballar de valent per rectificar-los.
Esperem que aquesta entrada us hagi agradat, i si teniu algun dubte o suggeriment no dubteu en comentar! Gràcies.
Membres del grup: Albert Fuentes, Guillem Perez, Ferran Colias, Albert Puigpinòs, Eduard Minguell, Marc Miquel i Francesc Selva
Normes del nostre aprenentatge col·laboratiu:
Opinió personal del grup:
Després de parlar entre els membres del grup podem concloure que el més important dins l’aprenentatge col·laboratiu és respectar-se i escoltar-se entre els membres del grup, aprendre a organitzar-se per si sols tenint la possibilitat d’acudir a un professor que els pugui fer de guia i per últim que els membres siguin capaços de motivar a la resta del grup per seguir treballant.
Membres del grup: Albert Fuentes, Guillem Perez, Ferran Colias, Albert Puigpinòs, Eduard Minguell, Marc Miquel i Francesc Selva
Vaig fer el CFGS d’Educació Infantil, fèiem molts treballs en grup. A finals de curs fèiem programacions d’un dia o d’un centre d’interès i recordo la programació, com una eina molt útil en l’àmbit de l’educació. Com a última programació vam programar una gimcana pels alumnes de P-5 del col·legi Episcopal.
Primer havíem de pensar en què havíem de treballar en aquell curs, a quina edat anava adreçada l’activitat, quin era l’espai i el temps per realitzar l’activitat, ja que no podíem quedar curts de temps ni tampoc que en sobres. El objectiu era que els infants aprenguessin mitjançant el joc, els seus valors. El resultat final va ser una gimcana molt divertida i dinàmica.
Les agrupacions eren d’entre 4 i 5 alumnes.
En el grup primer vam fer una pluja d’idees on aportàvem diferents jocs que podríem fer amb els infants per tal que fossin didàctics i a l’hora dinàmics i que participessin.
M’agradaria senyalar que en el grup érem dues persones molt esportistes, les quals aportàvem molt bones idees pel que fa als jocs i dos altres que venien del Batxillerat Artístic que a l’hora de crear material ho van fer molt bé.
M’hi vaig trobar molt a gust amb el grup, ja que ens enteníem molt bé.
El professor ens va donar les consignes a seguir: edat dels infants, temps i espai. I ens ajudava en qualsevol dubte que teníem, si alguna activitat no s’adia a l’edat dels infants, el temps que ens podria portar alguna activitat que mai havíem realitzat abans…
Per avaluar-nos es va quedar al marge de les activitats observant-nos.
Vaig gaudir molt en aquest treball en grup i sobretot vaig aprendre.
A Espanya no està gens clar el model educatiu a seguir en les escoles, ja que canvia molt sovint, aquest fet fa que el fracàs escolar sigui a Espanya del 26,5% i a Catalunya del 25%. A més a més el concepte d’invertir en educació és invertir en futur, a Espanya no està assentat, tot el contrari de Finlàndia on destinen una gran part de recursos econòmics en Educació.
Segons el pedagog Xavier Malgarejo Finlàndia no és líder quant a resultats però la qualitat de vida que els i brinda als seus alumnes és molt millor que la de Singapur la qual esprem als seus alumnes. A continuació es pot veure una entrevista seva on parla i dona grans informacions sobre aquest tema.
Finlàndia és un referent en educació, està tot molt ben encaixat, quant a cultura i política, la família es considera la primera responsable de l’educació, és vigília que tots els nens estiguin ben cuidats i tan sols hi ha un 5% de pobresa infantil. Els assistents socials van per les cases a mirar que els infants estiguin en bones condicions.
Cada setmana un 80% de la població van a la biblioteca a llegir, veuen plaer en la lectura.
Hi ha un subsistema sociocultural, amb una extensa xarxa de biblioteques públiques. Els llibres són propietats de tothom.
Les famílies tenen lliure elecció entre llar, mainadera o pròpia família. Això dóna molta llibertat a la dona.
La TV i el cinema estan subtitulats sempre i això fa que els infants quan comencen a llegir els i resulta apassionant l’entendre-ho tot.
L’educació obligatòria comença als 7 anys perquè creuen que aquesta edat és quan el cervell de l’infant està més preparat per assolir els coneixements.
Per concloure podem dir que Espanya està a anys llum de l’educació Finlandesa, ja que són molts els pilars que s’han de canviar en una societat com la nostra, però que no s’ha de deixar de lluitar per tal de millorar la nostra societat cap a un futur millor.
Esto es una entrada de muestra, originalmente publicada como parte de Blogging University. Regístrate en uno de nuestros diez programas y empieza tu blog con buen pie.
Hoy vas a publicar una entrada. No te preocupes por el aspecto de tu blog. Tampoco te preocupes si todavía no le has puesto un nombre o si todo esto te agobia un poco. Tan solo haz clic en el botón «Nueva entrada» y explícanos por qué estás aquí.
¿Por qué es necesario?
La entrada puede ser corta o larga, una introducción de tu vida o una declaración de los objetivos del blog, un manifiesto de cara al futuro o una breve descripción del tipo de cosas que pretendes publicar.
Te ofrecemos algunos consejos útiles para ayudarte a empezar:
No tienes por qué atarte a las decisiones que tomes ahora. Lo bueno de los blogs es que evolucionan constantemente a medida que aprendemos nuevas cosas, crecemos e interactuamos los unos con los otros. Pero está bien saber dónde y por qué empezaste, y plasmar tus objetivos puede darte más ideas para las entradas que quieres publicar.
¿No sabes por dónde empezar? Tan solo escribe lo primero que se te ocurra. Anne Lamott, autora de un libro sobre cómo escribir que nos encanta, afirma que debemos permitirnos escribir un «primer borrador de mierda». Anne está en lo cierto: tan solo tienes que empezar a escribir, y ya te encargarás de editarlo más tarde.
Cuando todo esté listo para publicarse, asigna entre tres y cinco etiquetas a la entrada que describan el centro de atención de tu blog: escritura, fotografía, ficción, educación, comida, coches, películas, deportes… ¡Lo que sea! Estas etiquetas ayudarán a los usuarios interesados en tus temas a encontrarte en el Lector. Una de las etiquetas debe ser «zerotohero», para que los nuevos blogueros también puedan encontrarte.
EL BLOG D'ALBERT FUENTES