La narrativa és el gènere que inclou els textos literaris que expliquen una història de ficció, ja sigui basada en fets reals, sigui imaginària o fantàstica. En l’època antiga les narracions èpiques s’escrivien preferentment en vers (poesia èpica). En són exemples les grans epopeies gregues i llatines (la Ilíada, l’Odissea i l’Eneida). En l’actualitat les narracions s’escriuen en prosa.
Dins la narrativa cal destacar la narrativa popular, formada per relats anònims antics que s’han transmès oralment de generació en generació.
La narrativa des d’una perspectiva analítica i metodològica demostra que la dimensió ètica en el discurs literari està feta de valors i d’accions moralment, orientades, articulades entorn a l’elecció de valors, a l’acció moral, a les problemàtiques morals, a les imatges del món i a les aspiracions ètiques.
Per exemple hi ha una llista de llibres de lectura obligatòria de literatura infantil i juvenil, prescrites pel professorat de l’estat espanyol, en Primària (2n i 3r cicle) i en l’ESO, amb l’objectiu d’analitzar quantitativa i qualitativament la configuració narrativa de l’ètica; de comprovar si reflecteix els sistemes de valors vigents en les societats econòmica i tecnològicament desenvolupades (tardomodernas), de constatar la correspondència amb els valors específics i bàsics establerts per la legislació educativa, i de verificar la validesa del model.
EL BLOG D'ALBERT FUENTES 